COVA DEL BOLOMOR | Tavernes de la Valldigna. Sensacions úniques.
Tavernes de la Valldigna. Sensacions úniques.

COVA DEL BOLOMOR

Poblament humà més antic conegut a terres valencianes.

 

La cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) es situa a la vessant meridional d’una amplia vall, endinsada en la muntanya, coneguda com La Valldigna, orientada de ponent a llevant amb escassa altitud i flanquejada per la Serra de les Creus i el Massís del Mondúver.

 

Les troballes arqueològiques corresponen al Paleolític antic i concerneixen a les restes associades al poblament humà més antic conegut a terres valencianes. La investigació ha documentat un excepcional i únic registre prehistòric sobre la utilització de fogueres al llarg de 250.000 anys, evidències de foc controlat que es situen entre les més antigues d’Europa.

 

 

L’evolució morfològica de La Valldigna durant el Quaternari estigué determinada per les oscil·lacions del nivell del mar i, la deposició sedimentaria, aspectes que han permès reconstruir els successius paisatges i les variacions de la línia de costa. La morfologia actual correspon a costes baixes originades a partir d’àrees d’aiguamolls i albuferes menudes.

 

El Massís del Mondúver presenta un paleopaisatge amb formes pròpies d’un carst tropical amb depressions còniques, turons aïllats i pinacles. Aquesta carstificació, i els seus sistemes morfo-climàtics, s’atribueixen al clima càlid del Miocè superior-Pliocè que generà un antic carst mediterrani tropical humit en el Terciari i que avui, observem junt a les modificacions posteriors plistocenes.

 

Cronologia

 

La cova de Bolomor és un jaciment arqueològic situat a 2 km al sud-est de la població de Tavernes de la Valldigna, en la vessant septentrional del Massís del Mondúver. La seua excavació i investigació es realitza des de 1989 amb el recolzament del Museu de Prehistòria de València, de la Diputació i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

 

L’excavació de la cavitat ha proporcionat abundants materials prehistòrics: restes lítiques, òssies, estructures de combustió, així com fòssils d’homínids. El jaciment és especialment important per l’àmplia cronostratigrafia que comprén el Quaternari mitjà entre 100.000 i 350.000 anys abans del present. Les troballes arqueològiques corresponen al Paleolític antic i concerneixen a les restes associades al poblament humà més antic conegut a terres valencianes. La investigació ha documentat un excepcional i únic registre prehistòric sobre la utilització de fogueres al llarg de 250.000 anys, evidències de foc controlat que es situen entre les més antigues d’Europa. Una part important dels modes de vida d’aquests antics homínids han sigut descoberts per primera vegada en aquest jaciment amb la incorporació de conductes noves en la utilització dels recursos alimentaris i les pautes d’adquisició dels mateixos.

 

La cova del Bolomor representa un important lloc a la costa del Mediterrani per a descobrir els orígens i les característiques del poblament paleolític europeu, les formes de vida dels neandertals i d’altres homínids que els precediren. Bolomor constitueix un referent mundial per a l’estudi del Plistocè mitjà europeu i l’origen del comportament del linage neandertal.

 

Per a més informació consulteu la seua página web www.bolomor.com

 

 

 

Ús de galetes.

Este lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari.Si continueu navegant-hi esteu donant el consentiment per a acceptar les galetes i la nostra política de galetes. Cliqueu en l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR