HISTÒRIA
Es tracta d’una ermita, en el terme de Tavernes, construïda sobre la base d’una antiga església cristiana, probablement dels segles XVI/XVII, en el desaparegut poblat de l’Alcudiola. L’Alcudiola fou una de les dues alqueries (poblaments dispersos de poques cases, d’origen musulmà, on els habitants s’encarregaven de la explotació agrícola de la zona dels voltants, a més d’activitats ramaderes), juntament amb el Massalari, que s’incorporarien més tard als dominis juridisdiccionals del monestir de la Valldigna.
Dins es localitzaren restes de 16 enterraments cristians del que era la cripta. Fora es trobaren restes de tres tombes més. En la prospecció també es descobriren troballes de ceràmica, joies i rosaris.
En temps d’antany, a l’ermita es rendia culte a Sant Llorenç. A ella acudien en romeria veïns de Tavernes i Favara, però cada població va crear noves ermites i la de Alcudiola va caure en l’abandó.
Actualment està reformada.
DESCRIPCIÓ
La planta és rectangular, amb murs de cudols i mamposteria, tots ells blanquejats. La porta dovellada era de fusta, i ara ha sigut substituida per una metàl-lica enreixada. El mateix s’ha fet a les finestres laterals. S’emmarca en un arc de mig punt que arranca des de terra. La coberta és de teules a dues aigües, que també s’ha recuperat després d’haver-se ensorrat. Una creu metàl·lica en el capcer és l’únic adorn de la façana.
L’interior estava fins a la seua restauració replet d’enderrocs, deixalles i pintades a les parets. Dos grans finestres rectangulars en els dos laterals il·luminen àmpliament el nou recinte: sostre embigat, altar d’obra sobre una grada menuda i nínxol en la testera per a la imatge de Sant Llorenç a escaiola decorada.
