TORRE DE GUAITA | Tavernes de la Valldigna. Sensacions úniques.
Tavernes de la Valldigna. Sensacions úniques.

TORRE DE GUAITA

Àudio sobre la Torre Guaita.

Història

 

La torre de guaita de Tavernes de la Valldigna, també coneguda com torre de la Vall, fou erigida l’any 1575, encarregada pel rei Felip II al virrei de València, Vespasià Gonzaga i Colonna, amb l’objectiu de defendre els habitants del continus atacs de pirates i corsaris (turcs i barbarescos), que desembarcaven en les costes de l’est peninsular, arrasaven cultius, saquejaven pobles i feien captius.

 

Formava part d’un sistema de vigilància de les costes que permetia avisar ràpidament d’un atac. Com a mecanisme de comunicació utilitzaven fogueres de nit i cortines de fum durant el dia.

 

Els atacs eren ràpids i per sorpresa; per això avisaven del perill des de la torreta. D’ací ve la frase col•loquial “moros en la costa”.

 

Alçada des de fa més de tres segles, està situada entre tarongers, pròxima a l’entrada de la zona urbanitzada de la platja de Tavernes, i s’hi arriba a través del camí dels Marenys.

 

Descripció de la construcció

 

És la més alta i esvelta de las torres de l’antic Regne de València, amb un mur de maçoneria carejada molt ben conservat. L’estructura és troncocònica, de planta circular de sis metres de diàmetre i una alçària de 15 metres. Consta d’una planta baixa, més dos altures i una terrassa. També té merlets molt deteriorats.

 

La planta baixa no té més obertures que una porta amb llinda.

 

Un orifici en el sostre és l’accés a la primera altura. En esta primera planta podem veure una única finestra que il•lumina l’estança.

 

En el sostre de la primera planta també s’obri un altre orifici per a accedir a la segona planta, on hi ha una balconada i dues finestres: una que mira cap al nord i una altra cap al sud. Dins d’esta estança adherida al mur hi ha una xicoteta ximenera reconstruïda, que s’utilitzava per a fer els senyals de fum de dia en cas d’atac.

 

En la tercera planta, la terrassa té un mur gros i irregular, i en terra hi ha una eixida de fum de la ximenera.

 

A totes les altures s’hi accedia a través d’escales de fusta mòbils, que antigament facilitaven la defensa de la torre si les retiraven.

 

 

 

Actualment

 

Està declarada Bé d’Interès Cultural (BIC), amb categoria de Monument.

 

S’hi estableix el nivell de protecció integral, perquè es tracta d’un element BIC que ha de ser conservat de forma integral, pel seu caràcter singular o monumental.

 

L’ús actual és públic. Està situada en una zona d’oci, amb espais per a barbacoes i menjar, i una gran zona verda que inclou un estany. També hi ha un centre de recepció de visitants i d’acollida turística.

 

El monument té la senyalització, informació i l’itinerari adaptat per a invidents i discapacitats.

 

Un dels elements que més criden l’atenció és el mural de ferro que decora un dels murs de camí que uneix la torre amb l’espai conegut com la torreta. S’hi han dibuixat diverses escenes que fan referència a la funció de vigilància de la torre i altres imatges simbòliques referides a la Valldigna.

 

Per este camí es pot arribar fins a la via per a ciclistes, que està abans d’aplegar a la platja, des d’on es pot enllaçar amb altres rutes de la vall.

 

   

Loading
Center map
Traffic
Bicycling
Transit

 

Ús de galetes.

Este lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari.Si continueu navegant-hi esteu donant el consentiment per a acceptar les galetes i la nostra política de galetes. Cliqueu en l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR